diumenge, 27 de novembre del 2011

Música per a ells i per a nosaltres (part 1)

El dia que em va trucar la Gisela dient-me “en aquesta guarderia no tenen ni un CD, no canten, no ballen... no hi ha música!!” vam tenir clar totes dues que havíem d'actuar. Ella estava fent pràctiques d'Educació Infantil en una guarderia de Barcelona (no direm el nom, per no comprometre ningú...) amb l'objectiu acadèmic de poder veure com els continguts teòrics de les assignatures del grau existeixen realment a les aules, com aquelles persones que han estudiat anteriorment el que ella estudia ara han rebut els coneixements i, sobretot, tenen l'experiència en el camp. Ella havia de trobar a la guarderia el contacte amb els infants per a poder desenvolupar tot allò que havia llegit, investigat, especulat, sobre tot el que s'havia preguntat. I, horroritzada a més no poder, se n'adonà que res de res. Ni joguines, ni contes... però el més preocupant: ni música. La única cançó que es podia escoltar a la guarderia era el Waka Waka durant la migdiada. Evidentment, un dia que ella, espontàniament, va cantar una cançó a un nen que es gronxava, tots els infants de cop i volta se li van acostar amb la boca i els ulls més oberts que plats.

De seguida engegem el projecte. Tots els nens han de poder cantar, sentir música, ballar-la... o no? És clar que sí, això no ho dubtem. Pensem que gravarem algunes cançons infantils i ella portarà el CD a la guarderia per poder fer alguna sessió de música. Quines cançons gravem? Comencem a refrescar memòria, cadascuna fa una llista de les cançons que recorda de la infància. Faig un parell de trucades als pares perquè exprimeixin un moment el cervell i, en comparar les llistes, és molt bonic veure que hi ha cançons que les dues vam cantar de menudetes (casualitat o tipus d'infància semblant: Xescu Boix) i d'altres que no coneixem. “Aquesta no pot faltar, és molt bonica”. Ens preguntem per què en recordem algunes amb més afecte i d'altres a les que no hi donem tanta importància. Ens la cantaven per anar a dormir? Ens la cantava algú concret a qui teníem molta estima o potser tenia una veu especial? O hi feia algun joc?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada