Ja tenim la sel·lecció. No cal pensar gaire en com anirà la resta: bufar i fer ampolles. Ens posem d'acord amb les versions (tan pel que fa a la lletra com la melodia). M'encarrego de triar tons, harmonia, algunes segones veus i ja ho tenim. Només cal trobar un dia que ens vagi bé a tots quatre: la Gisela, en Pau, l'Arnau i jo. Tant sols va caldre que la Gisela els digués “volem gravar unes cançons amb la Magalí” i amb la més bona qualitat i encara més bona voluntat hi van col·laborar. I amb la confiança, la facilitat i la llibertat de la qual parlava a la primera entrada del blog vam començar a gravar.
Silenci absolut, en Pau va creant les bases perfectes amb la guitarra: tempo, caràcter, algunes notes de la línia melòdica, perquè la Gisela i jo hi cantem. Afegim veus tot parlant d’algunes lletres i versions que encara ballen, mentre l’Arnau va afegint pistes i equilibrant el so...
Després d'unes hores comentem la jugada relaxadament mentre sopem un bon pa amb pernil a casa la Gisela. Podem seguir l'endemà però sorgeixen idees al moment així que decidim tornar a ca'ls Figueres i seguir. Mentre gravem Ball manetes un tro espetega sobre els nostres caps. El xàfec no es fa esperar. Són la una de matinada però ens resistim al fortíssim so de la pedregada: aïllem l'espai com podem, amb coixins i mantes davant del micro, darrere la Gisela, a la finestra... Tots tenim les mans ocupades... qui posarà REC?
Quan anem a dormir, estem cansades, però amb la Gisela no podem evitar parlar de com està anant tot això: és tan increïblement fàcil i natural que sembla mentida, no puc pensar en la setmana passada ni en la que ve, només existeix aquest cap de setmana a Sant Esteve de Palautordera i el nostre projecte en el que creiem fermament totes dues.
L'endemà al matí acabem la feina. La Marina ve a l'estudi amb la càmera i fa fotos. Amb aquesta fantàstica naturalitat amb la qual està passant tot, la Marina s'ofereix per fer el disseny gràfic del CD.
Marxo del poble havent gravat totes les veus, ara qui té feina és l'Arnau: equilibrar volums, escurçar esses de final de paraula, tallar i enganxar fragments, afegir el baix elèctric, unes trompes amb el teclat... una feina molt bona! En els dos o tres dies següents ja rebo per mail totes les cançons acabades i el disseny de la caràtula. La Gisela fa una proposta d'ordre basant-se en el seu sentit comú i la seva experiència musical (força temps més tard ha descobert que aquest ordre corresponia inconscientment a un equilibri entre les cançons, ja sigui per temàtica, tipus de melodia, caràcter, etc.). El CD està llest!
Ara què en fem? La por de portar-lo a la llar d'infants i que no li facin ni cas ens fa dubtar...
Molt bona explicació, Magalí.
ResponEliminaHo llegeixo i revisc cada moment.
A reveure!