Música per a ells i per a nosaltres (III)

Així que decidim, a més de regalar-lo a la llar d'infants, donar-lo a tothom qui el vulgui. De seguida ens vénen al cap famílies amb fills petits a qui els podria agradar. Cadascú pel seu compte anem fent còpies amb la caràtula i tot i sovint alguna dedicatòria. D'aquests coneguts en van sortint encara més, i coneguts de coneguts, i familiars de coneguts i... que han sentit el CD i també el volen. I amics que no tenen fills però els agrada escoltar música, coneixen alguna cançó i per la raó que sigui volen el CD. No són més de dotze minuts de música però és agradable, diuen que els relaxa.

La meva teoria és que el que agrada és que està fet amb poques pretensions. És molt proper, ja que en realitat són dues veus femenines acompanyades per una guitarra, sense grans parafernàlies. La situació que es pot crear a casa escoltant aquesta música és com si el pare o la mare agafessin la guitarra i es posessin a tocar i a cantar allà mateix. I els que no tenen nens, potser senzillament els transporta en un món honest, transparent, sense complicacions. En realitat són dotze minuts, no més, en els quals petites melodies, cadascuna al seu moment, cantada a la manera que la pròpia música ens va demanar en aquell moment, omplen l'espai de l'habitació. Jo l'escolto en aquelles estones entre fer una cosa i una altra.

(fragment del meu diari personal)

“Escolto el cançoner de bressol i em tranquil·litza. Reconec la meva veu amb calma, la de la Gisela, la guitarra d'en Pau, reconec l'espai, els acords, la gravació. La posta de sol que va fer aquell dissabte. Però reconec sobretot les veus. Sentir la meva veu cantant, no sé gaire per quina raó, em tranquil·litza. Em torna una mica a lloc. És com si respirés fons i estigués més en pau amb mi mateixa. Sento com si cantés per dins.”

Penjo un parell o tres de temes perquè us feu una idea de tot això que explico: us convido a imaginar-vos tots els moments del projecte que he anat descrivint.

Aquí teniu, doncs, Mare, mareta, L'oreneta i l'escarabat, Ball manetes i Noninó.

I aquí teniu la presentació que va fer la Gisela, esquematitza algunes de les idees (el seu blog és http://giselalight.blogspot.com)

I tan aviat com tinguem les idees una mica clares ens animarem a gravar el segon volum...